Les cabanes penjades de Korowai

Els korowai, un dels pocs pobles que encara construeixen cabanes als arbres, viuen en les llunyanes selves tropicals de Irian Jaya (actual Papúa Occidental, una província independent d'Indonèsia des de 2003). Els korowai es caracteritzen per tenir una llengua comú (koluf-aup) i organitzar-se més en clans cohesionats que en tribus; viuen en grups de famílies reduïts i subsisteixen com a caçadors recol·lectors.

La seva alimentació bàsica són els plàtans i el sagú (boletes de fècula de la palmera del mateix nom), que s'utilitza per fer "tortites"; el ritual principal de la vida comunitària és el festí de sagú. Aquesta dieta tan frugal es complementa amb carn de porcs domèstics que  les dones alimenten i els porcs salvatges i casuaris que els homes cacen. Tant homes com dones pesquen.

La construcció de cabanes en els arbres és la resposta dels kurowai a l'entorn, doncs viuen en una zona de 600 km2 de terres baixes pantanoses entre dos grans rius propensa a inundar-se. També respon a motius de seguretat: hi ha unes dos-cents tribus indígenes a la zona i les guerres entre elles són freqüents; per un altre banda, les incursions de les tribus rivals i els seus caçadors de caps estaven a la ordre del dia. Per últim, també viuen a l'alt dels arbres per protegir-se dels "dimonis".

Construeixen la majoria de les cabanes a 8-12 m del terra, encara que s'han documentat algunes a 45 m d'alçada. Aquestes elegants estructures, pel general erigides en grups de dos o tres en un clar, són  bastant resistents com per allotjar a una família de deu persones amb les seves possessions i animals. Poden durar uns cinc anys amb molt poc manteniment.

Construcció: Una vegada escollit l'arbre (baniano o wambon), s'inicia el procés de construcció, començant per la base del terra, elaborat amb vares de fusta de fusta compactades, cobertes amb escorça d'arbre nobong o dal, i suportant  entre quatre i deu pals firmament encollats al terra i units amb ratà. La palmera de sagú proporciona perxes per a l'estructura de les parets i cabirots per el sostre, a més de fulles per folrar la coberta, de gran pendent. S'accedeix a la cabana grimpant per un pal amb osques. Tota l'estructura es construeix amb l'ajuda de destrals de pedra i ganivets fabricats amb os.

En anys recents els korowai han patit canvis dràstics ja que el Govern indonesi ha obligat a molts d'ells a traslladar-se a comunitats amb altres clans i a viure en pobles de palafits, a menys de 2 m del terra.