L'arquitecte
Laurent Savioz ha transformat amb audàcia una granja suïssa en una llar contemporània
i sostenible. No només ha restaurat una part significativa de l'estructura
original, sinó que a més ha millorat l'eficàcia i l'ha equipat amb fonts d’energia
renovable. El resultat: un edifici adequat al seu entorn i innocu per el medi
ambient.
La
casa es va construir el 1884 i es situa a les afores del municipi de Chamoson
(Suïssa), rodejat de muntanyes. Les sòlides parets, construïdes en pedra
calcària autòctona, es conservaven casi intactes, però degut a l'abandonament
tenien un aspecte lamentable. Només una part de la casa era habitable, la
teulada tenia goteres i el revestiment de fusta estava malmès. Afortunadament,
una parella que vivia en una propietat veïna va veure el potencial d'aquest
edifici de 380 metres quadrats, i va encarregà a Savioz la seva conversió en un
habitatge modern. L'objectiu era crear una casa senzilla, energèticament
eficient i banyada per la llum natural, i que conserves en el possible la
construcció original.
La solució de Savioz fou inserir una estructura de formigó en la closca de pedra de l'edifici. El formigó aguanta els murs existents i permet conservar intactes la major part de les façanes.
La resistència estructural del formigó va donar a Savioz la llibertat de redistribuir l'interior lliurament. Una escala de formigó dóna accés a la cuina, al bany, a la sala-menjador i a un estudi per un pintor, tot en la primera planta, mentre que l'entre planta superior hi ha un dormitori amb bany integrat.El formigó vist en terres, parets i sostres contrasten amb els murs divisoris de pedra que tenia l'edifici, en els que s'han practicat obertures de diferents mides per afavorir la comunicació entre els espais. L'interior és monàstic però modern, i Savioz ha aconseguit, al igual que en la resta de l'habitatge, conjugar l'antic i el modern.
El projecte és esencialment sostenible perquè allarga la vida d'un edifici existent, s'han utilitzat només materials nous indispensables i se'ls hi ha tret partit. La conservació dels murs originals ha preservat el caràcter de la casa.
El projecte és esencialment sostenible perquè allarga la vida d'un edifici existent, s'han utilitzat només materials nous indispensables i se'ls hi ha tret partit. La conservació dels murs originals ha preservat el caràcter de la casa.
L'habitatge
també aporta unes sorprenents credencials ecològiques. Els murs existents i la
coberta estan construïts amb formigó Misapor, que conté un material aïllant
d'extraordinària eficàcia. Al afegir una capa de 300 mil·límetres d'aquest
ciment als murs exteriors de 60 cm de gruix, l'arquitecte es permet prescindir
de tot aïllant addicional. Només va ser necessari afegir una capa de fibra de
vidre de 26 cm a la coberta per assegurar la excepcional eficàcia tèrmica de l’edificació.
Es van
conservar les obertures originals practicades en els murs exteriors i es van
afegir algunes més grans per permetre una major entrada de llum natural. Totes
les finestres disposen de marcs hermètics d'alumini amb doble vidre, i en les
més grans s'ha utilitzat un vidre que reflexa el 80% de la radiació solar, el
que limita el calor absorbit per l'interior de formigó en els mesos d'estiu,
quant l'exposició podria generar una temperatura excessiva. La ventilació
s'aconsegueix de forma natural mitjançant un sistema de recuperació de calor.
Uns panells solars de 23 metres quadrats instal·lats en el sostre proporcionen
el 35% de les necessitats energètiques de la casa, i dos estufes de llenya,
col·locades en la sala d'estar i en l'estudi de pintor, aporten calefacció addicional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada