Sostres tradicionals




El sostre, és com la façana, la carta de presentació d'una casa. El seu embolcall, allò que ens arriba només traspassar la tanca de l'entrada. Per això, a l'hora de restaurar una antiga casa de camp, és important estudiar la estètica que volem donar-li, escollint una coberta que s'adapti a la resta de la construccions de la zona, amb un material que resisteixi el seu clima, i en tons i acabats que s'integrin al paisatge.

En quant a teules ceràmiques es tracta, el mercat ofereix multitud de possibilitats, des de la tradicional peça corba, a la mixta, la plana o models més atrevits en forma d'escama. A nivell d'acabats; per les cases de camp resulten ideals les teules envellides, amb textures, tons i relleus que simulen la erosió per el pas del temps o les peces pintades a mà, com els ràfecs decorats. 








Per a habitatges tocant a mar, d'inspiració més mediterrània, les teules esmaltades, en una àmplia paleta cromàtica i amb suggerents brillantors, són una bona opció, sempre que s'adaptin a l'arquitectura existent. 





Inalterable als canvis climàtics, bon aïllant tèrmic-acústic i longeva (supera la vida de l'edifici) , la pissarra és, per les seves característiques, un material idoni per les teulades. Les cobertes de pissarra més tradicionals es resolien clavant els elements successivament, mitjançant les files superiors (amb un solapament lateral per impedir que es filtres l'aigua de pluja). Encara que aquesta tècnica es segueix utilitzant, actualment la majoria de cobertes de pissarra es col·loquen amb el sistema de ganxos, més ràpid i segur. Això evita que es perforin les peces i immobilitza millor els elements. 











També es solen utilitzar altres pedres estratificades, com en la família de les quarsites amb resultats molt decoratius.




Encara que més minoritàries, les cobertes de zenc o coure són un altre proposta a tenir en compte. Al tractar-se de fines làmines de metall tenen la avantatge  d'adaptar-se a qualsevol forma, podent-se realitzar tot tipus de corbes i geometries. El coure admet varietat d'acabats (oxidat, estanyat...) i el zenc, diverses coloracions.










Comentaris