El fang, la pedra i la fusta es consideren materials tradicionals, encara que s'han vist substituïts per materials més actuals com el gres, el mosaic hidràulic o el ciment polit. Cadascun d'ells presenta acabats eminentment rústics i, encara que no sempre és possible, val la pena recuperar els terres originals per les pàtines irrepetibles.
En restauracions també es pot comprar material antic en botigues d'enderroc o optar per peces noves, però manufacturades a mà.
La tarima o parquet, és l'oferta més càlida, si bé les rajoles de pedra, les ceràmiques i els ciments ofereixen major resistència i menor manteniment.
Pedra. Els terres de pedra, en moltes varietats i formats, són un clàssic, la seva resistència els converteix en quasi eterns.
La pissarra és un pedra molt dura, rígida i amb un nivell baix d'absorció d'aigua. La trobem en tons grisos, verds, blaus i óxids.
La calcàrea i l'"arenisca" són pedres de porositat i duresa variable, i sensibles a les taques i els àcids per el que es recomana aplicar a els terres un tractament antitaques.
La fusta com a material viu és un dels més càlids i acollidors. Malgrat això, exigeix un sèrie de cures en el seu manteniment diari.
El fang i el gres són els terres més habituals a zones rurals. Molt duradors i resistents, els dos provenen de la terra, encara que cuita diferents temperatures.
Hidràulic. El més artístic dels paviments i un clàssic. Desprès de la seva efervescència durant el Modernisme i gràcies a que la tecnologia actual permet la personalització dels dissenys (tant a nivell de dibuixos com de colors), el mosaic hidràulic ha tornat a irrompre amb força a la restauració, amb el valor afegit de la seva resistència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada