Durant mil·lennis,
la extensa zona d’aiguamolls creada per la confluència dels rius Tigris i Èufrates
ha sigut habitada per el poble ma'dan, del sud d'Iraq, conegut popularment com
"àrabs dels aiguamolls".
Viuen en illes sobre les que han construït tota mena d'edificacions de
joncs per a diferents fins, entre ells corrals, tallers, magatzems o
habitatges.
El
mètode de construcció utilitzat es un art molt antic. Els feixos de joncs
s'encaixen en orificis paral·lels disposats a la base dels joncs a una
distància d'uns dos metres entre sí i desprès es dobleguen per la part superior
per donar lloc a diferents arcs en forma de ferradura. Aquests últims s'uneixen
a la vegada amb llargs feixos de joncs col·locats en paral·lel i espaiats per
els laterals. A les cantonades s'erigeixen quatre feixos de joncs verticals més
alts (a vegades troncs de palmeres recoberts de joncs), que sobresurten per
sobre de la línia del sostre. L'estructura es folra amb estores de joncs
densament teixides i les parets es tapen amb estores de joncs més espaiats que
permeten el pas de l'aire.
Els dos extrems es recobreixen per
igual amb un entramat obert amb una gran obertura central en un d'ells. A
l'interior s'utilitzen feixos de joncs per formar respatllers, llits, bressols
i cistells, a més d'estores amb les que entapissar el terra.
La base d'aquestes edificacions es podreix al cap de set o deu anys, per el que transcorregut aquest temps l'edifici es separa d'aquesta i es continua utilitzen durant un temps més abans d'abandonar-se.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada