Casa Zafimaniry

No, aquesta vegada no es tracte d'un càmping de cabanes amb encant. Les cases del poble zafimaniry es troben a Madagascar. Encetem una nova secció sobre arquitectura popular, de la qual traurem, de ben segur, bons exemples d'ecologia, sostenibilitat i de materials sostrets del mateix entorn.

Per el poble zafimaniry de Madagascar, la fusta  juga un paper crucial en tots els aspectes de la vida i la mort; al mateix temps , l'estructura i la construcció de les ornamentades cases de fusta adquireixen un important valor social i simbòlic. Existeixen uns vint-i-cinc mil zafimaniry que viuen en un centenar de pobles i llogarets  per les terres altes boscoses del sud-est de Madagascar. Els homes que viuen en aquestes extraordinàries cases són silvicultors, fusters i artesans amb un profund coneixement i destresa. No només construeixen cases i tombes, sinó que també creen gran diversitat d'objectes quotidians, com cadires de palissandre, tamborets o atuells  per la mel, que venen per subsistir.

Totes estan profusament decorades amb motiu geomètrics de forta carga simbòlica i es remunten tant als seus orígens polinesis com a influències àrabs de la cultura malgache. La fusta que s'utilitza procedeix de vint espècies diferents d'arbres locals, cadascun d'ells s'utilitza per un tipus específic de construcció o funció decorativa.

Per els zafimaniry, construir una casa i celebrar un matrimoni són les dos cares d'un mateix procés. Quant una parella jove manifesta als seus pares el seu desig d'unir-se, l'home construeix una casa fràgil i molt lleugera amb bambú tou i permeable. A mesura que la seva relació es referma, el bambú es va substituint per taulons de fusta noble, un procés al que denominen "col·locació d'ossos". Amb el pas del temps, la casa es converteix en una estructura tota feta de fusta, completament decorada, que passarà a ser una "casa sagrada" que heretaran els descendents de la parella.

La senzilla distribució interior s'orienta cap als punts cardinals, que evoca els quatre destins principals. El llit sempre es col·loca al nord-est, en tant que els objectes d'importància secundària i l'entrada es troben a l'oest. La posició de les cases en el poble segueix principis semblants.

Els motius geomètrics finament llaurats en portes i finestres són el reflexa de les seves creences. Dos motius comuns són la teranyina, que simbolitza els vincles familiars, i el de bresca d'abella, que simbolitza la vida en comunitat.