Arquitectura solar passiva

Casa solar passiva a Islandia

L'arquitectura solar passiva és la que aprofita  l'energia solar, sense mitjans mecànics, per aconseguir unes condicions de confort en l'interior dels edificis, reduint al màxim l'ús dels sistemes de climatització i calefacció. Un ús correcte de l'arquitectura solar passiva permet minimitzar el recurs de la tecnologia solar activa i el consum d'energies alliberades per el ús de combustibles fòssils. Encara que l'arquitectura tradicional té molt que ensenyar-nos i orientar en el tema de l'arquitectura solar passiva, l'any 1940, l'arquitecte George Fred Keck va dissenyar el que es considera la primera construcció passiva moderna, la Sloan House, a Chicago, al comprovar que la galeria envidriada que havia dissenyat amb anterioritat mantenia una temperatura "agradable". Fet que recorda molt a les galeries dels pisos de l’eixampla barceloní.



                                                         Sloan House

                                                             Galeria d'un pis rehabilitat


El terme es va consolidà l'any 1978 amb la publicació del llibre The Passive Solar Energy Book, de Edward Mazria. Les estratègies del denominat disseny solar passiu són varies. D'entre elles destaca l'orientació de l'habitatge, en la que hi ha que seleccionar detingudament l'orientació per que aquest rebi la major quantitat de radiació solar.
Les cases amb arquitectura solar passiva mantenen totes les condicions interiors de confort sense necessitat de sistemes convencionals de calefacció. D'aquesta forma, les cases passives consumeixen un 85% menys d'energia en calefacció que els habitatges convencionals degut a la major qualitat tèrmica dels materials i a una major estanquitat i aïllament de tot el conjunt de l'habitatge. Per optimitzar tota l'energia del sol incident en el transcurs del dia es tenen que practicar obertures, com finestrals, en murs amb orientació cap a l'equador.



En la resta de façanes es disposaran poques finestres i petites per evitar que es perdi calor a través d'elles. Es necessari estudiar prèviament l'ús de l'entorn, aprofitant arbres i plantes, pendents del terreny,etc. També s'ha d'analitzar la inèrcia tèrmica del terreny (la capacitat d'aquest per acumular i cedir calor), i totes les condicions macro i microclimàtiques que afecten l'habitatge. En tots els casos hi ha que evitar ombres d'altres immobles o d'arbres de fulla perenne. Es aconsellable plantar a prop de la casa arbres de fulla caduca, que mantindran l'àrea propera fresca durant l'estiu i a l'hivern deixaran captar tot el calor. En quant a la morfologia de l'edifici hi ha que tenir en compte que com la radiació no incideix amb la mateixa inclinació al llarg de l'any s'han de col·locar amplis ràfecs i altres elements per aconseguir un adequat escalfament.
Una vegada acomplerts tots els paràmetres de l'arquitectura solar passiva pot ser necessari captar major quantitat d’energia per utilitzar-la per calefacció o aigua calenta. La solució molt eficaç, són els sistemes solars tèrmics, de fet, d'obligat compliment segons el CTE i el Decret d'Ecoficiència, que permeten obtindre el major estalvi energètic respectant els recursos que ens dona la mateixa natura.


Comentaris