Com és un edifici de debò sostenible?
La sostenibilitat és un concepte relatiu, depèn de l'escala espacial i temporal considerada. Per a un indi amazònic, la gestió de l'aigua no té sentit; per a un tuareg saharià és fonamental. Per això, parlar de sostenibilitat en edificació exigeix establir prèviament l'escenari socioambiental de referència. Si ens referim a cosntruir ara i aquí, en un món aclaparat per un indesitjat canvi climàtic, per un avançat esgotament dels combustible fòssils i per un ambient urbà més aviat deteriorat (contaminació, densitat excessiva,etc), vol dir posar la saludabilitat, el comfort, l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua i la minimització de les emissions de CO2 (obtenció de materials i de construcció) al centre de la matriu projectativa segons ens diu el Dr.Ramon Folch en el seu article publicat a "Constructors" (3º Quadrimestre 2011).
La sostenibilitat edilícia és una qúestió de projecte, en efecte. Convé fer-ho notar, ara que prenen la paraula tantes veue amb idees confuses. La sostenibilitat no es proclama: es projecta.Sense projecte sostenibilista no hi ha edifici sostenibilista. Aquestes construccions convencionals dotades de pròtesis pretesament ambientalistes no tenen res a veure amb la sostenibilitat. Més aviat en són un escarni. Generar uns quants quilovats contraplacant de plafons fotovolcaics un edifici que malversa energia és una obscenitat projectativa.
El projecte sostenibilista comença optimitzant el comportamnet passiu de l'edifici (orientació cardinal, concepció de façanes, intercepció infraroja mitjaçant persianes, ràfecs o voladissos, tria de materials, ubicació d'usos en funció de la llum natural, circuit de captació de pluvials i aigües grises, creació de ventilacions creuades i de tiratges espontànis, etc) i acaba dotant-lo de les instal·lacions forçades (climatització d'alta eficiència, sectorització en funció dels diferents usos diaris o dels coeficients d'extinció de la il·luminació natural,etc) que en compensin les insuficiències insuperables, no que emmascarin les macances del projecte. Tot plegat es complementa amb decisions constructives basades en la idoneïtat dels materials (cicle de vida, enegia esmerçada en la seva preoducció i transport, emissions de CO2, durabilitat,etc) i amb instruccions d'operació fàcilment assumibles per part de l'usuari final. Les certificacions sostenibles (LEED, BREAM,etc) consisteixen a acreditar aquests extrems.
El resultat és un edifici millor i més barat. Potser lleugeramnet més car de construcció (3-5%), però molt més confortable i econòmic d'explotació i manteniment.
Edifici Pórtico: un edifici sostenible
Situat en el Camp de les Nacions de Madrid, es tracta d'un edifici sostenible de línies rectes, en forma d''H'.L'estalvi energètic es traballa des de la minimització de requerimients en el propi disseny arquitectònic. Consequència d'això és la forma del edifici, la seva configuració en forma d''H', la flexibilitat i modularitat en la compartimentació, la coberta i les pantalles solars de les façanes Est i Oest que, amb una cortina metàl·lica exterior, permeten la visió i el pas de la llum natural en l'interior, a la vegade que apantallen la radiació directa. Altres mesures que s'han aplicat són: utilització de sistemes passius integrats en la propia arquitectura de l'edifici; utilització de sistemes centralitzats que aprofiten els excedents d'unes zones en benefici d'unes altres ; incorporació de sistemes de refredament naturals mitjaçant la entrada d'aire exterior; prohibició del ús de materials com el PVC; el·liminació de materials interiors amb alt contingut de volàtils o alta retenció de pols; consecució de tases de ventilació elevades amb recuperació d'energía mitjançant els sistemes de refredament naturals, i tractament acústic d'ambients i baix nivell de soroll en equips i instal·lacions, entre altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada