Hotel Moli del Mig



En mig d'una plana agrícola i de regadiu del Baix Empordà, molt a prop del nucli urbà de Torroella de Montgrí, es  troba el Moli del Mig, una edificació dels segles XV-XVI que es va rehabilitar i ampliar per convertir-lo en hotel. Amb extensos camps de cultiu a ple rendiment, potents fileres d'antics xiprers protectors de la tramuntana i una xarxa de canals de sèquia al servei dels cultius com entorn, el vell edifici es situa dintre del marc excepcional de les muntanyes del Montgrí i el mar amb les illes Medes com a teló de fons.


El programa demanava un hotel de dinou habitacions d'acord amb un pla especial previ. El repte estava en aconseguir mantindre el caràcter de l'antiga edificació, en el que els cossos afegits, mancats de valor arquitectònic i històric, foren eliminats desprès d'un estudi arqueològic.





L'ampliació de l'edifici es va plantejar de forma que el conjunt es pogués entendre com un tot que deixa veure les característiques de cada una de les parts. El grau de transparència aconseguit en els espais entre edificacions, permet deixar a la vista totes les façanes de l'antic molí. El valor de l'edifici històric destaca així amb tot el seu potencial sense reduir el seu protagonisme en el paisatge.






La major part del programa es concentra en l'edifici del molí però es van proposar tres suites separades per allotjar a familiars en un sol recinte. La façana d'arribada a l'edifici principal, al nord, és compacta i contundent, mentre que la sud s'obra a les vistes. Els nous volums s'eleven del terra evidenciant el caràcter inundable dels terrenys. Els materials respecten els valors del paisatge rural, creant un diàleg sense conflictes ni grans contrastos amb l'entorn o el molí.







El conjunt ofereix una lectura d'un tot integrat, amb tot el seu potencial i valor històric, mentre el molí continua sent el protagonista del mateix.

Els interiors destaquen per la seva simplicitat i austeritat fugint d'elements superflus que distorsionin la pròpia arquitectura i paisatge envoltant.






Comentaris